Literatura castellana. PAU 2014
ENLACE A LOS EXÁMENES DE SELECTIVIDAD CON EJEMPLOS DE RESPUESTAS
Pulsa aquí
Estructura de l'examen
Criteris generals d'avaluació
Informació addicional de la matèria
Estructura de l'examen
La prova permet triar entre dues opcions (A i B). Cada opció té dues parts.
Primera part: preguntes [5 punts]
La primera part de l'exercici consta de dues preguntes, i val cinc punts (tres punts i dos punts, respectivament, per pregunta).
Les dues preguntes d'aquesta primera part són teòriques, centrades en les sis lectures del programa del curs; també podria ser que, en algun cas, en lloc de la pregunta hi hagués un fragment d'un text crític o literari referit a qualssevol de les lectures.
L'enunciat de la pregunta que val tres punts anirà guiat, figurant-hi els tres principals arguments, temes o motius principals, de manera que l'alumnat pugui centrar millor la seva resposta en aquells aspectes realment significatius i no es quedi en la simple divagació.
A l'hora de formular els enunciats es tindrà en compte que a classe les lectures hauran quedat suficientment contextualitzades. El punt de partida, però, sempre serà la lectura treballada.
Les qüestions es triaran de manera que tractin aspectes que el conjunt de la bibliografia existent sobre l'obra ha tendit a considerar importants.
L'enunciat de la pregunta que val dos punts, que serà més concreta que l'anterior, no estarà significativament guiat.
Segona part: comentari [5 punts]
La segona part de l'examen consistirà en un comentari de text provinent d'alguna de les sis obres treballades a classe. No seran preguntes sobre un text, sinó que es demanarà un comentari global, però, com a la primera pregunta, l'enunciat servirà lleugerament de guia i fixarà alguns dels elements bàsics que haurien de figurar al comentari, que no vol dir que siguin els únics. L'alumnat s'haurà de fixar en els aspectes assenyalats en l'enunciat, però no per això haurà de prescindir d'aquelles altres qüestions que puguin ser significatives per a una bona interpretació del text.
No s'admetrà com a comentari la simple paràfrasi, llevat que a partir de ella es treguin conclusions significatives. Així mateix, es valoraran negativament els comentaris estrictament descriptius (els que constaten evidències), els merament acumulatius (els que es limiten a acumular informació sobre el text, però sense establir una mínima articulació que permeti interpretar-la) o els que es queden en idees generals sobre el context però no acaben d'entrar prou en el text.
S'ha de tenir en compte que els textos medievals o dels segles XVI i XVII que puguin sortir a la prova no es donaran en versió adaptada. El que caldrà comentar, doncs, és el text en castellà medieval. Sí que s'adjuntarà, però, un glossari tan ampli com sigui necessari per a facilitar la comprensió del text, o, si fos el cas, l'adaptació al castellà actual.
Criteris generals d'avaluació
La primera part de l'examen consta de dues preguntes, i val cinc punts (tres punts i dos punts, respectivament, per pregunta).
La puntuació de la segona part, que val també cinc punts, es repartirà de la següent manera:
tres punts per a l'avaluació de continguts
dos per a avaluar la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees, la coherència del discurs, la fluïdesa expressiva i, en definitiva, la metodologia de comentari.
Disposicions generals
La nota final de l'examen pot abaixar-se d'un punt quan els problemes ortogràfics i gramaticals siguin especialment greus.
Informació addicional de la matèria
En els següents documents en format PDF trobareu el llistat de
"LECTURES PRESCRIPTIVES" per a la matèria de Literatura castellana per a les PAU 2014 i PAU 2015.
Lectures prescriptives de Literatura castellana PAU 2014 [PDF, 19,11 KB ]
Lectures prescriptives de Literatura castellana PAU 2015 [PDF, 17,23 KB ]
"OH DULCES PRENDAS..."Cuaderno de bitácora de lengua y literatura castellana
viernes, 6 de junio de 2014
domingo, 6 de abril de 2014
Federico García Lorca en Barcelona: "Doña Rosita la soltera"
Doña Rosita la Soltera en Barcelona.
En el TNC de Barcelona se ha representado del 27 de febrero al 6 de abril de 2014.
Estuve el viernes 4 de abril a verla y me encantó la versión: gran papel el de los personajes, especialmente el de la criada, una especie de "gracioso" del teatro del Barroco. Realmente, una preciosidad.
Os dejo un comentario de la página web del TNC, a propósito de la obra y un vídeo breve, para que os hagáis una idea del montaje.
" Federico García Lorca mantuvo una estrecha relación con la ciudad de Barcelona, en la que llegaría a estrenar dos de sus obras, Mariana Pineda y Doña Rosita la Soltera. En 1935, la compañía de Margarita Xirgu estrenó Doña Rosita en el Teatro Principal Palace de Barcelona y esta fue la última obra que estrenaría en vida.
(Argumento)
Rosita, una chica huérfana que vive en casa de sus tíos, en Granada, se ve obligada a separarse de su prometido, que marcha a Argentina con su familia. Antes de partir, sin embargo, este promete a Rosita que tan pronto como pueda volverá para casarse con ella, siempre que esté dispuesta a esperarlo. La chica espera, pero la situación se prolonga durante años, mientras el ambiente opresivo e indiscreto de la ciudad de provincias va cayendo sobre la familia como una losa cada vez más pesada.
Situando las fronteras del tiempo en el centro de la tragedia contemporánea, García Lorca hace patente las tensiones irresolubles de una cultura cronológica en la que la esperanza ocupa un espacio preeminente, a pesar de no saber a menudo qué se espera ni por qué. Con el espejo de la rosa mutabile cultivada por el tío de la protagonista, que en el curso de un solo día nace con un rojo intenso y va empalideciendo hasta perder los últimos pétalos, el poeta ofrece un ácido retrato de la vida de esta «Rosita» que cree tener que enfrentarse al paso de los meses y acaba topando contra su manera de vivir y de entender la espera.
Es querer y no encontrar el cuerpo; es llorar y no saber por quién se llora, es suspirar por alguien que uno sabe que no se merece los suspiros. Es una herida que mana, sin parar, un hilito de sangre y no hay nadie, nadie del mundo, que traiga los algodones, las vendas o el precioso terrón de nieve.
(Actores)
Con
Joan Anguera, Mercè Aránega, Marta Betriu, Enric Cambray, Carme Elias, Oriol Genís, Laura Guiteras, Mireia Llunell, Enric Majó, Nora Navas, Victòria Pagès, Alba Pujol, Candela Serrat, Albert Triola"
lunes, 31 de marzo de 2014
domingo, 30 de marzo de 2014
Lope de Vega en Barcelona: El caballero de Olmedo
Suscribirse a:
Entradas (Atom)