Garcilaso-Vídeo-Escrito está en mi alma vuestro gesto

GARCILASO DE LA VEGA: ESCRITO ESTÁ EN MI ALMA VUESTRO GESTO

Canta Vicente Monera

Enlaces sobre Garcilaso de la Vega

MATERIAL PARA LAS PRIMERAS SESIONES DEDICADAS A LA POESÍA DE GARCILASO

Os dejo aquí una serie de enlaces que os pueden resultar de utilidad sobre la poesía de Garcilaso.

Si Garcilaso volviera

   Si Garcilaso volviera,
yo sería su escudero;
que buen caballero era.

   Mi traje de marinero
se trocaría en guerrera,
ante el brillar de su acero;
que buen caballero era.

   ¡Qué dulce oírle, guerrero
al borde de su estribera!
En la mano, mi sombrero;
que buen caballero era.

(Texto tomado de: Marinero en tierra. Ed. de Robert Marrast, Madrid:
Castalia, 1972, pp. 134-135.)

1. La página de wikipedia sobre el poeta renacentista. Puede ser un buen principio para iniciarse en su estudio. Pulsa aquí
2. En Kalipedia, una buena sección dedicada a la época. La literatura renacentista y su contexto: Pulsa aquí 
3. Kalipedia.  lírica renacentista, poesía italianizante, nuevas formas de expresión, Garcilaso de la Veg. Pulsa aquí.
4. Fundación Garcilaso de la Vega. Incluye audios, vídeos, documentos, etc. Pulsa aquí
5. Centro Virtual Cervantes. Dedica una página al poeta: biografía, homenaje, antología, bibliografía.... Pulsa aqui
6. Todas las obras de Garcilaso en el Cervantes virtual. Pulsa aquí
7. La web de GArcilaso. Un lugar encuentro para los garcilasistas del mundo. INcluye ruta, biografía, testamento, imágenes, artículos... Pulsa aquí
8. Un estudio detallado del profesor Rafael Lapesa. Pulsa aquí
9. Garcilaso en profes.net. PUlsa aquí

LECTURAS CURSO 2012-2013

 RELACIÓN DE LAS LECTURAS OBLIGATORIAS PARA EL CURSO 2012-2013

Las dos primeras, en realidad, son una antología. Al final tendrás una lista de qué poemas exactamente debemos leer y analizar de la literatura del Siglo de Oro y qué capítulos debemos leer  y trabajar de "El Quijote"

Sería muy conveniente que intentaras comprar los libros. De ese modo puedes subrayar libremente, anotar, etc. Si no puedes comprarlos todos, puedes acudir a las bibliotecas de la diputación de Barcelona, por ejemplo, donde encontrarás algunos ejemplares. En clase también tendremos alguna copia para poder prestar.




1. Antología poética del Siglo de Oro*.
2. Miguel de Cervantes Saavedra, El Quijote.*
3. Pedro Calderon de la Barca, La vida es sueño.
4. Benito Pérez Galdós, Tormento.
5. Valle-Inclán, Luces de bohemia.
6. Ana María Matute, Luciérnagas.

Antología poética del Siglo de Oro

1. Garcilaso de la Vega, “En tanto que de rosa y azucena”
2. Garcilaso de la Vega, “Si de mi baja lira
3. Garcilaso de la Vega, “Escrito está en mi alma vuestro gesto”
4. Garcilaso de la Vega, “¡Oh dulces prendas por mi mal halladas”
5. Fray Luis de León, “¡Qué descansada vida...
6. Fray Luis de León, “Recoge ya en el seno
7. Fray Luis de León, “Alma región luciente”
8. San Juan de la Cruz, “Noche oscura”
9. San Juan de la Cruz, “Llama de amor viva”
10. San Juan de la Cruz, “Tras de un amoroso lance”
11. Luis de Góngora, “La más bella niña / de nuestro lugar”
12. Luis de Góngora, “Ándeme yo caliente y ríase la gente”
13. Luis de Góngora, “Amarrado al duro banco de una galera turquesca”
14. Luis de Góngora, “Soledad primera”, 1-61.
15. Luis de Góngora, “Prisión del nácar era articulado”
16. Lope de Vega, “Mira, Zaide, que te aviso”
17. Lope de Vega, “Suelta mi manso, mayoral extraño”
18. Lope de Vega, “Ir y quedarse y, con quedar, partirse”
19. Lope de Vega, “¿Qué tengo yo que mi amistad procuras?”
20. Lope de Vega, “Un soneto me manda hacer Violante”
21. Francisco de Quevedo, “Érase un hombre a una nariz pegado”
22. Francisco de Quevedo, “¡Fue sueño ayer; mañana será tierra!”
23. Francisco de Quevedo, “Madre, yo al oro me humillo”
24. Francisco de Quevedo, “Si eres campana, ¿dónde está el badajo?”
25. Francisco de Quevedo, “Miré los muros de la patria mía”

Miguel de Cervantes Saavedra, El Quijote. Capítulos seleccionados

PRIMERA PARTE
PRÓLOGO
CAPÍTULO 1. Que trata de la condición y ejercicio del famoso hidalgo don Quijote de la Mancha.
CAPÍTULO 7. De la segunda salida de nuestro buen caballero don Quijote de la Mancha.
CAPÍTULO 8. Del buen suceso que el valeroso don Quijote tuvo en la espantable y jamás imaginada aventura de los molinos de viento, con otros sucesos dignos de felice recordación.
CAPÍTULO 9. Donde se concluye y da fin a la estupenda batalla que el gallardo vizcaíno y el valiente manchego tuvieron.
CAPÍTULO 20. De la jamás vista ni oída aventura que con más poco peligro fue acabada de famoso caballero en el mundo como la que acabó el valeroso don Quijote de la Mancha.
CAPÍTULO 21. Que trata de la alta aventura y rica ganancia del yelmo de Mambrino, con otras cosas sucedidas a nuestro invencible caballero.
CAPÍTULO 22. De la libertad que dio don Quijote a muchos desdichados que mal de su grado los llevaban donde no quisieran ir.
CAPÍTULO 25. Que trata de las estrañas cosas que en Sierra Morena sucedieron al valiente caballero de la Mancha, y de la imitación que hizo a la penitencia de Beltenebros.
CAPÍTULO 31. De los sabrosos razonamientos que pasaron entre don Quijote y Sancho Panza, su escudero, con otros sucesos.
CAPÍTULO 44. Donde se prosiguen los inauditos sucesos de la venta.

SEGUNDA PARTE

PRÓLOGO
CAPÍTULO 3. Del ridículo razonamiento que pasó entre don Quijote, Sancho Panza y el bachiller Sansón Carrasco.
CAPÍTULO 10. Donde se cuenta la industria que Sancho tuvo para encantar a la señora Dulcinea, y de otros sucesos tan ridículos como verdaderos.
CAPÍTULO 23. De las admirables cosas que el estremado don Quijote contó que había visto en la profunda cueva de Montesinos, cuya imposibilidad y grandeza hace que se tenga esta aventura por apócrifa.
CAPÍTULO 29. De la famosa aventura del barco encantado.
CAPÍTULO 41. De la venida de Clavileño, con el fin desta dilatada aventura.
CAPÍTULO 48. De lo que le sucedió a don Quijote con doña Rodríguez, la dueña de la duquesa, con otros acontecimientos dignos de escritura y de memoria eterna.
CAPÍTULO 62. Que trata de la aventura de la cabeza encantada, con otras niñerías que no pueden dejar de contarse.
CAPÍTULO 64. Que trata de la aventura que más pesadumbre dio a don Quijote de cuantas hasta entonces le habían sucedido.
CAPÍTULO 73. De los agüeros que tuvo don Quijote al entrar de su aldea, con otros sucesos que adornan y acreditan esta grande historia.
CAPÍTULO 74. De cómo don Quijote cayó malo, y del testamento que hizo, y su muerte.

Guía sobre Valle Inclán

UNA COMPLETA GUÍA SOBRE VALLE INCLÁN

 

Aquí os dejo una guía que he encontrado en Internet -no aparecen referencias de su autoría. Está dedicada a Valle Inclán, su vida y sus obras. Puede servir para completar los apuntes que os he pasado fotocopiados y otros materiales que he puesto en la pestaña de Valle Inclán. Lo bueno es que tú te hagas tus propias fichas, esquemas, a partir de diversos materiales.

Pulsa aquí

Guías de Tormento

GUÍAS Y DOCUMENTOS SOBRE TORMENTO Y GALDÓS

1. Guía de Tormento-1PULSA AQUÍ
2- Guía de Tormento- 2PULSA AQUÍ
3. Introducción a Tormento. PULSA AQUÍ
4. Galdós o el arte de narrar. PULSA AQUÍ
5. Benito Pérez Galdós. PULSA AQUÍ

Criterios oficiales del examen de selectividad

 

PAU: estructura de l'examen i criteris generals d'avaluació, Llengua castellana i literatura

Curs 2011-2012

http://www.gencat.cat/economia/ur/ambits/universitats/acces/vies/pau/examens/materia/llengua_castellana.html

• Estructura de l'examen
• Criteris generals d'avaluació
• Informació addicional de la matèria

  Estructura de l'examen

Objectius de la prova Anàlisi, comprensió i producció de textos en llengua castellana i resposta a qüestions sobre llengua i literatura.

Les proves de Llengua castellana i literatura tenen la funció fonamental d’avaluar les habilitats lingüístiques bàsiques dels estudiants preuniversitaris, independentment de quins siguin els estudis que vulguin cursar.

D’acord amb el Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre (BOE 24.11.2008) els continguts avaluables en la prova d’accés a la universitat corresponen al segon curs de batxillerat.

Estructura de l’examen Cadascuna de les proves dura una hora i mitja i consta de tres parts: en la primera s’avalua la comprensió de textos, en la segona l’expressió escrita i en la tercera es plantegen qüestions lingüístiques específiques.

La prova consta de dues opcions, cadascuna de les quals està encapçalada per un text al qual fan referència algunes preguntes de la primera i la segona part. Els tipus de textos de les dues opcions són complementaris: el primer text és literari i el segon d’un altre registre (científic, tècnic, jurídic, administratiu, humanístic, periodístic, publicitari, etc.). L’estudiant ha d’escollir una sola opció. El text literari podrà ser extret d’alguna de les lectures prescriptives fixades pel Departament d’Ensenyament.

En la primera part, les preguntes de comprensió pretenen avaluar la capacitat d’anàlisi i de síntesi de l’alumne, i també comprovar l’assoliment de les lectures literàries prescriptives. Es formularan diversos tipus de preguntes referides a algunes de les qüestions següents:

• Preguntes de lectura crítica.
• Preguntes orientades a determinar el significat d'una paraula, locució, frase feta o expressió en el seu context. 
• Preguntes destinades a demostrar que l’estudiant ha entès la informació rellevant que aporta el text, per mitjà de l’elaboració d’una síntesi breu o un esquema, posar títol al text, etc.
• Preguntes de lectura destinades a relacionar parts d’un text entre si o amb el conjunt, a fer inferències i reconèixer implicacions, a seguir la lògica d’un argument i a sospesar la coherència o incoherència d’un raonament.
• Preguntes destinades a demostrar que l’estudiant reconeix el tipus de text, la seva estructura, la intenció de l’autor.
• Preguntes adreçades a avaluar l’habilitat d’analitzar idees, opinions i arguments.
• Preguntes sobre relacions anafòriques, sobre correlacions de temps verbals i sobre l’ús dels connectors discursius, que permeten de valorar el grau de coherència i de cohesió del text.
• Preguntes sobre els recursos expressius del text.

Les preguntes d’aquesta part seran totes, genèricament, de tipus objectiu (amb resposta a triar, vertader o fals, resposta curta, etc.), i s’hi inclourà sempre en totes les opcions i models d’examen, amb independència de quina sigui la tipologia del text, una pregunta de control de les lectures prescriptives corresponents al segon curs de batxillerat.

Lectures prescriptives per al curs 2011-2012:

• Pío Baroja, «El árbol de la ciencia».
• Miguel Mihura, «Tres sombreros de copa».

Lectures prescriptives per al curs 2012-2013:

• Carmen Laforet, «Nada».
• «Antología de poesía española (siglo XX)»

En la segona part, articulada a partir de l'elaboració d'alguns escrits propis, l'estudiant ha de demostrar la seva capacitat de produir i modificar textos: d'una banda, ha de saber estructurar, desenvolupar i argumentar idees entorn d'algun dels temes o motius que es proposen (relacionats bé amb el text de l'opció triada, bé amb els continguts i competències específiques del currículum de segon de batxillerat de la matèria); d'altra banda, ha de demostrar domini de les habilitats i estratègies lingüístiques necessàries per a comprimir o ampliar textos, canviar la intenció de l'autor, reformular en diferents registres, entre d'altres.

Aquesta part s'estructurarà en dos o tres exercicis més o menys breus de redacció, de caràcter divers, que podran incloure des de la síntesi o la paràfrasi d'algun fragment del text inicial, o la descripció d'algun objecte, fins a posar text a unes imatges, elaborar un escrit publicitari o confegir un comentari personal a propòsit d'algun dels temes abordats durant el curs en la matèria de Llengua castellana i literatura.

La tipologia d’exercicis és molt variada, però alguns exemples són:

• Activitat de resumir
• Redacció de diferents tipus de textos (argumentatiu, descriptiu, narratiu, etc)
• Incorporació de lèxic dins d’un text
• Modificació del text, canviant la intenció de l'autor o el registre
• Exercicis de reducció o ampliació de paràgrafs
• Reescriptura de paràgrafs o frases amb problemes d’expressió

La tercera part avalua la capacitat de reflexió lingüística, el coneixement de les estructures gramaticals de la llengua i el domini de la norma. Conté preguntes específiques sobre aspectes sintàctics, lèxics, semàntics, fonètics o ortogràfics. Aquesta part és comuna per a les dues opcions de l'examen.

Es posarà èmfasi en el coneixement dels usos gramaticals i normatius, i en la identificació pràctica de conceptes lingüístics. Podrà haver-hi:

• Preguntes sobre l'estructura del text: els connectors i altres marques textuals. 
• Preguntes sobre la flexió dels elements verbals i nominals i sobre els usos correctes dels pronoms.
• Preguntes sobre funcions sintàctiques i sobre l'oració composta.
• Preguntes sobre relacions lèxiques: polisèmia i homonímia; sinonímia i antonímia; hiperonímia; hiponímia.
• Preguntes sobre procediments de creació de neologismes i sobre locucions i frases fetes.
• Preguntes sobre la naturalesa dels sons de la llengua i la seva representació ortogràfica.
• Preguntes sobre la variació funcional: el registre lingüístic, graus de formalitat, etc.

Les preguntes d’aquesta part seran també de tipus objectiu, com a la primera part.

  Criteris generals d'avaluació

El valor de la primera part, de comprensió de textos, és de quatre punts; el de la segona, d’expressió escrita, de quatre punts i el de la tercera, de reflexió lingüística, de dos.

La nota final pot quedar rebaixada pels errors de normativa (gramaticals, lèxics, ortogràfics): es descomptaran 0.1 punts per cada error, sigui del tipus que sigui i sense limitació. El descompte per faltes s’aplicarà a l’examen en global, un cop sumada la puntuació de totes tres parts. El còmput total de la qualificació de cadascuna de les tres parts mai no podrà ser inferior a 0.

Tant a la primera part com a la tercera pot haver-hi preguntes de tipus objectiu amb tria de resposta; el valor de cadascuna d’elles serà de 0’50 punts. En aquestes preguntes hi haurà quatre opcions, una de les quals serà la resposta vàlida. Si l’alumne tria la resposta correcta tindrà una puntuació de 0’50 punts, si no respon la pregunta no tindrà cap descompte i si la resposta és errònia tindrà un descompte, que pot oscil·lar entre 0’1 punts i 0’15 punts, segons el tipus d’exercici. El còmput total de la qualificació de cadascuna de les parts mai no podrà ser, en qualsevol cas, inferior a 0..

Els criteris d’avaluació de la segona part (expressió escrita) es fonamentaran en la coherència i adequació de l’escrit, la riquesa i precisió lèxica, la maduresa sintàctica i discursiva en general. Com a regla general, el text ha d’expressar amb claredat les idees i els conceptes, adequats a allò que es demana.

En un text coherent i cohesionat, allò que es comunica és rellevant i es presenta la informació necessària perquè el lector la interpreti sense entrebancs (no hi ha implícits injustificats, per exemple). S’expressen amb claredat les idees i els conceptes, d’acord amb el que es demana, en un registre adequat al context comunicatiu. El text està ben planificat i ben resolt, amb les parts ben travades. En el cas d’una argumentació, la tesi i els arguments es presenten de manera ordenada.

La riquesa i precisió lèxica es pot mesurar tenint en compte la varietat (no repetir les mateixes tries), el recurs a les relacions lèxiques (sinonímia, hiperonímia), l’adequació al registre o la propietat amb què s’usen els mots.

La maduresa sintàctica i discursiva es pot valorar tenint en compte la varietat d’estructures utilitzades (en l’ús d’oracions compostes, per exemple), l’ús adequat de l’ordre de les paraules, l’ús adequat dels pronoms, o la capacitat d’usar de manera pertinent diversos connectors discursius i signes de puntuació, amb varietat de recursos.

La correcció normativa fa referència al coneixement i respecte de les regles ortogràfiques, gramaticals, sintàctiques i lèxiques establertes per les institucions acadèmiques, i es comptabilitza en el descompte de les faltes.

Pel que fa als canvis ortogràfics publicats a la nova edició de la Ortografía de la lengua española, 2010, RAE de manera transitòria, no es consideraran errors els canvis normatius que ha presentat la nova edició de la Ortografía de la lengua española en el descompte per faltes de la convocatòria de 2012.

  Informació addicional de la matèria

El document de "Orientacions sobre les proves de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura per a les PAU 2012"  es troba en format PDF en el document annex.

• Orientacions sobre les proves de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura per a les PAU 2012 (37Kb)