"OH DULCES PRENDAS..."Cuaderno de bitácora de lengua y literatura castellana
miércoles, 30 de mayo de 2012
Criterios oficiales del examen de selectividad
PAU:
estructura de l'examen i criteris generals d'avaluació, Llengua
castellana i literatura
Curs 2011-2012
Objectius de la
prova Anàlisi,
comprensió i producció de textos en llengua castellana i resposta a
qüestions sobre llengua i literatura.
Les proves de
Llengua castellana i literatura tenen la funció fonamental d’avaluar
les habilitats lingüístiques bàsiques dels estudiants
preuniversitaris, independentment de quins siguin els estudis que
vulguin cursar.
D’acord amb el
Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre (BOE 24.11.2008) els
continguts avaluables en la prova d’accés a la universitat
corresponen al segon curs de batxillerat.
Estructura de
l’examen Cadascuna
de les proves dura una hora i mitja i consta de tres
parts:
en la primera s’avalua la comprensió de textos, en la segona
l’expressió escrita i en la tercera es plantegen qüestions
lingüístiques específiques.
La prova consta de
dues opcions, cadascuna de les quals està encapçalada per un text
al qual fan referència algunes preguntes de la primera i la segona
part. Els tipus de textos de les dues opcions són complementaris: el
primer text és literari i el segon d’un altre registre (científic,
tècnic, jurídic, administratiu, humanístic, periodístic,
publicitari, etc.). L’estudiant ha d’escollir una sola opció. El
text literari podrà ser extret d’alguna de les lectures
prescriptives fixades pel Departament d’Ensenyament.
En la primera
part,
les preguntes de comprensió pretenen avaluar la capacitat d’anàlisi
i de síntesi de l’alumne, i també comprovar l’assoliment de les
lectures literàries prescriptives. Es formularan diversos tipus de
preguntes referides a algunes de les qüestions següents:
- Preguntes de lectura crítica.
- Preguntes orientades a determinar el significat d'una paraula, locució, frase feta o expressió en el seu context.
- Preguntes destinades a demostrar que l’estudiant ha entès la informació rellevant que aporta el text, per mitjà de l’elaboració d’una síntesi breu o un esquema, posar títol al text, etc.
- Preguntes de lectura destinades a relacionar parts d’un text entre si o amb el conjunt, a fer inferències i reconèixer implicacions, a seguir la lògica d’un argument i a sospesar la coherència o incoherència d’un raonament.
- Preguntes destinades a demostrar que l’estudiant reconeix el tipus de text, la seva estructura, la intenció de l’autor.
- Preguntes adreçades a avaluar l’habilitat d’analitzar idees, opinions i arguments.
- Preguntes sobre relacions anafòriques, sobre correlacions de temps verbals i sobre l’ús dels connectors discursius, que permeten de valorar el grau de coherència i de cohesió del text.
- Preguntes sobre els recursos expressius del text.
Les preguntes
d’aquesta part seran totes, genèricament, de tipus objectiu (amb
resposta a triar, vertader o fals, resposta curta, etc.), i s’hi
inclourà sempre
en totes les opcions i models d’examen, amb independència de quina
sigui la tipologia del text, una
pregunta de control de les lectures prescriptives corresponents al
segon curs de batxillerat.
Lectures
prescriptives per al curs 2011-2012:
- Pío Baroja, «El árbol de la ciencia».
- Miguel Mihura, «Tres sombreros de copa».
Lectures
prescriptives per al curs 2012-2013:
- Carmen Laforet, «Nada».
- «Antología de poesía española (siglo XX)»
En la segona
part,
articulada a partir de l'elaboració d'alguns escrits propis,
l'estudiant ha de demostrar la seva capacitat de produir i modificar
textos: d'una banda, ha de saber estructurar, desenvolupar i
argumentar idees entorn d'algun dels temes o motius que es proposen
(relacionats bé amb el text de l'opció triada, bé amb els
continguts i competències específiques del currículum de segon de
batxillerat de la matèria); d'altra banda, ha de demostrar domini de
les habilitats i estratègies lingüístiques necessàries per a
comprimir o ampliar textos, canviar la intenció de l'autor,
reformular en diferents registres, entre d'altres.
Aquesta part
s'estructurarà en dos o tres exercicis més o menys breus de
redacció, de caràcter divers, que podran incloure des de la síntesi
o la paràfrasi d'algun fragment del text inicial, o la descripció
d'algun objecte, fins a posar text a unes imatges, elaborar un escrit
publicitari o confegir un comentari personal a propòsit d'algun dels
temes abordats durant el curs en la matèria de Llengua castellana i
literatura.
La tipologia
d’exercicis és molt variada, però alguns exemples són:
- Activitat de resumir
- Redacció de diferents tipus de textos (argumentatiu, descriptiu, narratiu, etc)
- Incorporació de lèxic dins d’un text
- Modificació del text, canviant la intenció de l'autor o el registre
- Exercicis de reducció o ampliació de paràgrafs
- Reescriptura de paràgrafs o frases amb problemes d’expressió
La tercera
part
avalua la capacitat de reflexió lingüística, el coneixement de les
estructures gramaticals de la llengua i el domini de la norma. Conté
preguntes específiques sobre aspectes sintàctics, lèxics,
semàntics, fonètics o ortogràfics. Aquesta
part és comuna per a les dues opcions de l'examen.
Es posarà èmfasi
en el coneixement dels usos gramaticals i normatius, i en la
identificació pràctica de conceptes lingüístics. Podrà haver-hi:
- Preguntes sobre l'estructura del text: els connectors i altres marques textuals.
- Preguntes sobre la flexió dels elements verbals i nominals i sobre els usos correctes dels pronoms.
- Preguntes sobre funcions sintàctiques i sobre l'oració composta.
- Preguntes sobre relacions lèxiques: polisèmia i homonímia; sinonímia i antonímia; hiperonímia; hiponímia.
- Preguntes sobre procediments de creació de neologismes i sobre locucions i frases fetes.
- Preguntes sobre la naturalesa dels sons de la llengua i la seva representació ortogràfica.
- Preguntes sobre la variació funcional: el registre lingüístic, graus de formalitat, etc.
Les preguntes
d’aquesta part seran també de tipus objectiu, com a la primera
part.
El valor de la
primera
part,
de comprensió de textos, és de quatre
punts; el de la segona, d’expressió escrita, de quatre
punts i el de la tercera, de reflexió lingüística, de dos.
La nota final pot
quedar rebaixada pels errors de normativa (gramaticals, lèxics,
ortogràfics): es descomptaran 0.1 punts per cada error, sigui del
tipus que sigui i sense limitació. El descompte per faltes
s’aplicarà a l’examen en global, un cop sumada la puntuació de
totes tres parts. El còmput total de la qualificació de cadascuna
de les tres parts mai no podrà ser inferior a 0.
Tant a la primera
part
com a la tercera
pot haver-hi preguntes de tipus objectiu amb tria de resposta; el
valor de cadascuna d’elles serà de 0’50 punts. En aquestes
preguntes hi haurà quatre opcions, una de les quals serà la
resposta vàlida. Si l’alumne tria la resposta correcta tindrà una
puntuació de 0’50 punts, si no respon la pregunta no tindrà cap
descompte i si la resposta és errònia tindrà un descompte, que pot
oscil·lar entre 0’1 punts i 0’15 punts, segons el tipus
d’exercici. El còmput total de la qualificació de cadascuna de
les parts mai no podrà ser, en qualsevol cas, inferior a 0..
Els criteris
d’avaluació de la segona
part
(expressió escrita) es fonamentaran en la coherència i adequació
de l’escrit, la riquesa i precisió lèxica, la maduresa sintàctica
i discursiva en general. Com a regla general, el text ha
d’expressar amb claredat les idees i els conceptes, adequats a allò
que es demana.
En un text coherent
i cohesionat, allò que es comunica és rellevant i es presenta la
informació necessària perquè el lector la interpreti sense
entrebancs (no hi ha implícits injustificats, per exemple).
S’expressen amb claredat les idees i els conceptes, d’acord amb
el que es demana, en un registre adequat al context comunicatiu. El
text està ben planificat i ben resolt, amb les parts ben travades.
En el cas d’una argumentació, la tesi i els arguments es presenten
de manera ordenada.
La riquesa i
precisió lèxica es pot mesurar tenint en compte la varietat (no
repetir les mateixes tries), el recurs a les relacions lèxiques
(sinonímia, hiperonímia), l’adequació al registre o la propietat
amb què s’usen els mots.
La maduresa
sintàctica i discursiva es pot valorar tenint en compte la varietat
d’estructures utilitzades (en l’ús d’oracions compostes, per
exemple), l’ús adequat de l’ordre de les paraules, l’ús
adequat dels pronoms, o la capacitat d’usar de manera pertinent
diversos connectors discursius i signes de puntuació, amb varietat
de recursos.
La correcció
normativa
fa referència al coneixement i respecte de les regles ortogràfiques,
gramaticals, sintàctiques i lèxiques establertes per les
institucions acadèmiques, i es comptabilitza en el descompte de les
faltes.
Pel que fa als
canvis ortogràfics publicats a la nova edició de la Ortografía
de la lengua española,
2010, RAE de
manera transitòria,
no
es consideraran errors els canvis normatius que ha presentat la nova
edició de la Ortografía
de la lengua española
en el descompte per faltes de la convocatòria de 2012.
El document de
"Orientacions sobre les proves de Llengua catalana i literatura
i Llengua castellana i literatura per a les PAU 2012" es
troba en format PDF en el document annex.
lunes, 28 de mayo de 2012
PRESENTACIÓN
Cuaderno de bitácora para la asignatura de lengua y literatura castellana de segundo de bachillerato.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)